La vegetació en la Comunitat Valenciana

La flora i la vegetació de la Comunitat Valenciana és molt diversa .Segon les característiques de la zona on estiguem ens trobarem unes espècies o altres.

1. Boscos mediterranis

 Generalment la vegetació de la Comunitat Valenciana es caracteritza per tindre boscos mediterranis (1) amb arbres de fulla perenne. 

L'arbre més comú en aquestos boscos és el pi, encara que també trobem un gran nombre de sureres i alzines.

2. Espècies cultivades ( taronger)

En les zones de sòl àcid, trobem espècies cultivades(2). 

Algunes d'aqueste espècies són: l'olivera, l'ametler, el taronger i la llimera. 

3. Sotabosc ( timó)

Quant al sotabosc (3) , destaquen plantes herbàcies i matolls com el timó, el romer i el fenoll.

4. Boscos de ribera

En les zones humides o zones que rodegen el llit d'algun riu o afluent, trobem boscos de ribera (4). 

Estos boscos estan formats principalment per àlbers, oms i xops.

5. Boscos degradats ( màquia)

Finalment podem trobar també molts boscos degradats (5) i alterats per l'acció de l'home. En aquestos  boscos apareix un arbust llenyós denominat màquia.

 Per a solucionar l'aparició d'aquest tipus d'arbust (màquia),el govern ha establit unes mesures de repoblació amb espècies no climàtiques ,com per exemple el pi

.

6. Flor ( agret)

Si ens centrem en les flors(6), una de les espècies,  autóctones més destacades es l'agret o agreta que creix al voltant dels tarongers encara que podem trobar moltes otres com les orquídies silvestres.

Clasificació de les plantes

Actualment hi ha una gran varietat de plantes. Les plantes es poden classificar atenent a diferents criteris. Nosaltres prendrem tres grans criteris per a la seua classificació:

 1. Segons la seua dimensió 

 2. Segons la seua forma de reproducció. 

 3. Segons el seu tipus de fulles. 

1.Según la seua dimensió 

Segons la grandària i la rigidesa de les tiges i branques les plantes poden classificar-se en: 

A) Arbres →Són les plantes més gran. Hi ha de variades formes i grandàries. Posseïxen una única tija, dur i llenyós.

Hi ha arbres de fulls caduques, les perden a l'hivern per a evitar la congelació. I n'hi ha de fulles perenne, que renoven les seues fulles al llarg de l'any, sense perdre-les a l'hivern, per exemple el pi. Poden ser molt longeus.

B) .Arbustos→ Són vegetals més xicotets que els arbres. Les seues branques naixen en el sòl. Posseïxen unes quantes tiges, alguns llenyosos i altres no. Poden ser de fulles caduques o perenne. Hi ha una gran varietat d'espècies. Tenen una vida mitjana.

 C) Plantes herbàcies→ Són xicotetes plantes que sobreïxen a penes del sòl. El seu tija és blana i flexible. En general són de curta vida. Les herbàcies són cultivades per l'home amb diversos fins, com a aliment o adorn.

2. Segons la seua forma de reproducció.

Amb flor: Són la majoria de les plantes. Els òrgans reproductors es troba en les flors, i d'elles es formen les llavors i els fruits, que són els que servixen per a la reproducció. La floració pot ser molt variada, per única vegada en la vida, o per doble floració anual.

Amb flor ( tulipans)

Sense flor: La seua forma de reproducció és per mitjà d'espores. Les més conegudes són:

 les molses, falagueres i algues. 

Són els vegetals més antics, necessiten molta humitat, perquè les seues espores han de reproduir-se en l'aigua. 

Sense flor ( falagueres)

Sense flor ( molses)

Sense flor ( algues)

3. Segon les seues fulles

Es poden dividir en plantes de fulla caduca o plantes de fulla perenne. 

Fulla caduca: són aquelles plantes i arbres que perden part de les seues  fulles en certes èpoques de l'any , com a tardor i hivern. 

Arbre sense fulles ( caduca)

Arbre de fulla caduca.

Fulla perenne: són aquelles plantes i arbres que mantenen les seues fulles al llarg de tot l'any. Poden perdre algunes fulles madures però les noves creixen amb rapidesa.

Arbre de fulla perenne.

La reproducció en les plantes

La reproducció en les plantes pot ser sexual (on intervé els òrgans reproductors ) o asexual (on intervenen una altra part de la planta com la tija).

A continuació explicarem els diferents tipus de reproducció, però ens centrarem sobretot en la reproducció sexual i l'òrgan femení que intervé (la flor) .

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

La reproducció sexual és aquella en què intervenen les flors. Les flors són els òrgans reproductors de les plantes. La majoria de les flors estan compostes de les parts següents:

- Els estams, són uns filaments amb unes bossa en el seu extrem en què es produïx el pol·len és l'òrgan reproductor masculí .

- El pisti,l és un filament més gros, en forma de botella. En el seu interior estan els òvuls, rodejant el pistil i els estams, hi ha unes fulles modificades i pintades, els pètals. El pistil és  l'òrgan reproductor femení.

- El conjunt de pètals formen la corol·la. Davall de la corol·la hi ha altres fulles més xicotetes, es diuen sèpals, que solen ser de color verd. El conjunt de sèpals formen el calze.

Algunes flors, com les roses, contenen tant l'òrgan reproductor masculí com el femení. 

Cal veure aquest video

La reproducció sexual es produïx per pol·linització , que es tracta del transport dels grans de pol·len. Este transport es dóna a través dels insectes , que porten el pol·len d'unes flors a altres o pel vent que arrossega els grans de pol·len.

Després de la pol·linització es produïxen canvis en la flor , els òvuls es transformen en llavors i la resta en el fruit. El fruit conté les llavors en el seu interior i les protegix. La llavor conté en el seu interior un embrió i les substàncies nutritives per a facilitar el seu creixement. Si la llavor arriba a un lloc amb les condicions de temperatura i humitat adequades, germina i apareix una nova planta."

LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL

En la reproducció asexual no intervenen les flors ni les llavors. En este tipus de reproducció intervenen altres parts de la planta:

- Estolons. Són tiges que es disposen horitzontalment. Quan entren en contacte amb el sòl, formen arrels i donen lloc a una nova planta. Ho trobem, per exemple, en els maduixerars.

- Rizomes. Són tiges, igual que els estolons, però subterranis. Es troben, per exemple, en algunes gespes.

 Tubèrculs. Són tiges subterrànies engrossida que emmagatzemen moltes substàncies nutritives. A partir d'ells es poden formar noves plantes. Un exemple és la creïlla".

La nutrició en les plantes ( FOTOSÍNTESI)

La nutrició en les plantes es dóna a través de tres processos diferents : el transport de substàncies , la fotosíntesi i la respiració.

 1. El transport de substàncies : les plantes absorbixen l'aigua i les sals minerals del sòl a través de l'arrel (Sàvia bruta) . La sàvia bruta puja fins a les fulles a través de la tija. Una vegada en les fulles es du a terme el procés de fotosíntesi , és en este procés on la sàvia bruta es convertix en sàvia elaborada. Després, aquesta sàvia elaborada es distribuïx per tota la planta a través de diferents conductes interiors que té la planta.

2. La fotosíntesi : és el procés per mitjà del qual la planta produirà el seu aliment per a poder nodrir-se. Aquest procés es dóna gràcies a l'energia del sol que és captada per la clorofil·la que hi ha en les fulles. Aquesta energia del sol permet que la planta convertisca en sucres , matèria óganica i oxigen l'aigua i els minerals , que s'han absorbit del sòl a través de l'arrel i el diòxid de carboni de l'aire, que s'ha captat a través de les fulles. La planta utilitza els ensucres i la matèria órganica per a la seua nutrició i expulsa el oxigen innecessari. D'ací la importància de les plantes en la Terra , ja que gràcies a la fotosíntesi són una font d'oxigen."

    

FOTOSÍNTESI → CO2+H2O ( aigua) + LUZ ( solar) = Oxigen+ matèria orgànica.

3. La respiració: les plantes duen a terme el procés de respiració a la nit. Este procés és semblant al dels humans, perquè en ell la planta absorbix l’oxigen i expulsa el diòxid de carboni. Podem dir que respecte a l’atmosfera té l’efecte contrari a la fotosíntesi.

Les funcions vitals de les plantes

De la mateixa manera que les persones  tenim unes funcions vitals (de nutrició, relació i reproducció) també les plantes tenen tres funcions vitals i importants per a la seua supervivència.

Les funcions són:

1. Funció de nutrició: has de saber que les plantes són autòtrofes, és a dir, que fabriquen el seu propi aliment amb nutrients. També respiren (prenen oxigen) d'ací que una planta no puga aïllar-se, per exemple, posant-li una bossa de plàstic sense foradar perquè es moriria, i també expulsa els rebutjos com l'oxigen de la fotosíntesi i el diòxid de carboni de la respiració.

2. Funció de relació :com les plantes no tenen òrgans dels sentits ni es desplacen com fem la resta dels sers vius, la seua funció de relació és molt diferent perquè el que fan és reaccionar davant d'estímuls com la llum, temperatura, humitat.

3. Funció de reproducció : la majoria de les plantes tenen flors, els òrgans reproductors ja que allí es formen les llavors i, quan germinen, produïxen les noves plantes. Hi ha algunes plantes que es reproduïxen per mitjà d'espores (exemple, les falagueres o les molses) .

Més avant veurem amb més detalls les funcions de nutrició , a través del procés de la fotosíntesi i la funció de reproducció , sobretot ens centrarem en la reproducció sexual a través de l'òrgan reproductiu de les plantes, la flor.



NUTRICIÓ→ Es fa a través de la fotosíntesi , la respiració i la transpiració.
REPRODUCCIÓ→Pot ser asexual , on no intervé la flor com a òrgan de reproducció , o sexual on si es necessària la flor per a crear noves plantes. ✿✿✿✿✿✿✿

Les parts d´una planta.

De la mateixa manera, que el cos del ser humà, les plantes tenen diferents parts. Les tres parts fonamentals d'una planta són ; l'arrel, la tija i les fulles . Encara que en algunes plantes també podem trobar la flor i el fruit. 

A continuació passarem a explicar cada una d'elles i les seues funcions.

1. L'ARREL es troba davall de la terra. 

La seua funció: la seua funció és subjectar la planta i absorbir les sals minerals i l'aigua del sòl.

2. La TIJA és la part de la planta que creix en sentit contrari a l'arrel, de davall cap amunt.

La seua funció: és sostindre les fulles i transportar l'aigua i l'aliments des de l'arrel fins a les fulles de la planta.

3. Les FULLES , nàixen en la tija o en les branques i són principalment de color verd. 

La seua funció: és fer de l'òrgan de respiració i transpiració de la planta. A més s'encarrega de verificar la clorofil·la.

4. La FLOR , les flors són les parts més vistoses de les plantes . Poden ser d'una gran varietat de colors, olors i grandàries. 

La seua funció: és fer d'òrgan de reproducció de les plantes.

5. El FRUIT , el fruit creix a través de la flor. Poden ser carnosos o secs.

La seua funció: fa d'ovari fecundat i madur. Si fem una comparació amb la reproducció humana, el fruit seria l'equivalent al zigot que va creixent dins del ventre de la mare.

1. L'arrel

2. La tija

3. Les fulles

4. La flor

5. El fruit