El medi ambient

 Ja hem vist l'important que són les plantes i arbres per a nosaltres. Entre una de les seues funcions més importants està la d'expulsar oxigen a l'atmosfera a través del procés de la fotosíntesi. Per esta raó i per moltes altres més hem de tindre la responsabilitat de cuidar i protegir el medi ambient. 

A continuació trobaràs una llista de les accions i actituds més importants que hem de dur a terme al llarg de la nostra vida per  aconseguir un equilibri amb el medi ambient i protegir així , entre altres coses, la desforestació de boscos per part del ser humà. 

1. Apagar la llum quan no siga necessària, i utilitzar sempre que podem la llum natural. A més de substituir les peretes per unes peretes de baix consum. Esta acció permetria baixar la nostra expulsió de carboni a l'atmosfera.

2. Atent a l'aixeta! . Hem d'apagar l'aixeta quan no la usem i intentar no obrir-la al màxim. L'aigua és un bé necessari per a viure, i cada vegada és més escàs a causa de la falta de pluges en la nostra zona. 

3. Reciclar. El reciclatge és una de les formes més destacades per a combatre el calfament global, ja que a través del reciclatge disminuïx la contaminació. Cada material té el seu contenidor específic d'un color diferent. 

4. Planta arbres i plantes en el teu jardí o contornada. Gràcies a les plantes l'efecte del calfament global és menor, perquè per  dur a terme la fotosíntesi agafen el diòxid de carboni present en l'atmosfera.

 5. Atenció amb la calefacció i l'aire condicionat!!! Abaixant un sol grau aconseguim abaixar el 5% de la contaminació. 

6. Usa menys plàstics. El gran ús que es fa dels plàstics hui dia provoca una gran contaminació en els nostres mars, rius i llacs. 

7. Usar el transport públic, la bicicleta o anar caminant. La contaminació dels cotxes , entre altres, es unes de les més perjudicials per a l'atmòsfera.




http://www.cokitos.com/game.php?id=3210

                ↾⇫
Un joc interactiu que tracta del reciclatge.

La deforestació

 El ser humà en les seues activitats econòmiques, en els seus assentaments, activitats industrials, i agrícoles necessita ocupar un territori. 

Any rere any, s'han anat talant milions d'hectàrees per a canviar els usos del sòl i extraure fusta per a nombroses aplicacions. És per això, que les selves tropicals i els boscos pluvials podrien desaparéixer completament d'ací a cent anys si continua el ritme actual de desforestació. 

A part de per a aconseguir paper, els motius de la tala d'arbres són molts. És cert que la majoria d'estos motius estan relacionats amb els guanys econòmics. 

En definitiva podríem dir que la desforestació és la utilització i pèrdua dels boscos per a altres fines com agrícoles, industrials o urbans. No tota la desforestació es produïx per culpa dels humans, a vegades, pot ser causada per processos naturals. Les inundacions, les erupcions volcàniques, els terratrémols, tsunamis i els focs són les principals causes naturals de la desforestació, però encara així, el 95% de la culpa de la desforestació és per culpa dels sers humans.

Les altres principals causes de la desforestació són: 

- Per a deixar terres disponibles per a la vivenda i la construcció d'urbanitzacions:

- Per a utilitzar la fusta per a crear articles comercials, com ara paper, mobles i cases.

- Per a crear ingredients que són molt apreciats com a articles de consum, com ara l'oli de palma, de la qual s'obté un oli vegetal.

- Per a crear espai per a ús agrícola i ramader,a causa del creixement excessiu de la demanda de producte.

Aquest video resume el contingut de la deforestació d´una manera lúdica i diferent.

Les parcs Naturals ( Comunitat Valenciana)

Parc Natural del Carrascar de la Font Roja

El Parc natural del Carrascar de la Font Roja va ser declarat parc natural el 13 d'abril de 1987 per la Generalitat Valenciana.

 Es troba en la comarca de la Foia d'Alcoi. A causa de les diferències climàtiques existents en el parc hi ha diversos ecosistemes. En les zones més fredes i humides del parc podem trobar el bosc caducifoli format per espècies com el roure xicotet, el fleix, l'auró, el teix o la moixera.

Una part molt important del parc es troba coberta per un bosc de carrasca, on apareixen de manera aïllada exemplars propis del bosc caducifoli junt amb un sotabosc, on destaca el timó i les seues diferents espècies. També és possible trobar zones cobertes per boscos de pi blanc degut a les repoblacions realitzades en zones degradades anteriorment cobertes per carrasques.

Sierra de l'Espaden

 El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del Sistema Ibèric que separa les conques dels rius Palancia al sud i Millars al nord. La serra es troba localitzada entre les comarques de l'Alt Palancia, Alt Millars i la Plana Baixa. Va ser declarat parc natural pel govern valencià el 8 d'octubre de 1998.

 Si per quelcom destaca este parc és per posseir la major massa de sureres de tota la Comunitat Valenciana.

 A més també està present tant formant masses forestals independents com acompanyant a les sureres el pi roig. També i de manera aïllada és possible trobar espècies com el roure martinenc, teix, grèvol, castany, auró, roure xicotet, avellaner o alborç. Un altre ecosistema digne de menció és el matojar, format per espècies com el bruc, ginebre o matapoll.

Parc natural El desert de les Palmes.

 Va ser declarat paratge natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989. Cremat diverses vegades 1985 i 1992 quedant com és evident poc bosc salvatge.

 La serra es troba localitzada en la comarca de la Plana Alta .

La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració a causa del greu incendi que ho va arrasar en 1992, a pesar d'això continua sent molt interessant. Destaquen la presència de la surera i la carrasca. De totes les maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborç, el llorer bord, el bruc, el matapoll, l'aladierno, el rusco, el ginebre, el llentiscle i per descomptat el margalló. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi roig i el pi blanc.

Parc natural de l'Albufera

 Va ser anomenat parc natural per la Generalitat Valenciana el 23 de juliol de 1986 .L'Albufera de València és una llacuna costanera amb unaprofunditat mitjana d'1 m. Situada en la costa mediterrània al sud de la ciutat de València. 

El conjunt de municipis que comprenen el territori del Parc natural de l'Albufera es dividix en quatre comarques, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l'Horta Sud i la Ciutat de Valencia.

 Les espècies vegetals que existixen en la Dehesa s'inclouen en les comunitats següents: dunes litorals, saladars, màquia i bosc mediterrani, i formacions palustres. 

La màquia i el bosc mediterrani està format per espècies arbòries i arbustives com el pi blanc, el tamariu, el llentiscle, el ginebre i el coscoll, a més de la murta, el timó, l'argilaga, el romer, la satureja i el margalló. 

Parc natural del Túria

 El conjunt mostra un paisatge dinàmic i variat amb una notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora. La decisió de protegir el davall Túria es va dur a terme l'any 2006, encara que la idea va sorgir de la societat civil fa més d'una dècada. 

El parc marca el límit septentrional de la pebrella, conserva diverses espècies característiques del bosc mediterrani, com algunes espècies d'orquídies, el llentiscle, la sarsa, l'arç negre, l'oliveret, i el comú pi blanc, el qual es troba en esta zona per les repoblacions realitzades fa uns 50 anys. 

En els marges del Túria queden xicotetes extensions de bosc de ribera, alguns xops, algun àlber i algun salze, encara que la majoria ha sucumbit a l'avanç de la canya comuna, la qual va ser introduïda pels àrabs.

Us pose el enllaç del Parc Natural del Turia perquè el video supere la duració per a penjarlo. 

https://www.youtube.com/watch?v=Aawjl7CA2_s

Llistat d'arbres i plantes en la Comunitat Valenciana.

 

Encara que podem trobar un llistat infinit d'arbres y plantes en la nostra comunitat , les més destacades son les següents:

Pi: És un arbre de fulles perennes, pot aconseguir els 25 metres d'altura. El seu tronc és massís , de corfa grisa rogenca i té una copa irregular. És un arbre molt resistent a les sequeres. El seu fruit és la pinya xicoteta , de color marró. 

Surera: És un arbre de fulles perennes, té una grandària mitjana. La seua corfa és grossa i s'explota per a obtindre el suro. Alguns usos que té aquest suro és l'elaboració de taps de botelles de vi o xampany. 

Encina: Vulgarment se li coneix com a carrasca. És un arbre de fulles perennes i talla mitjana. La corfa és llisa i de color verd grisenc. El seu fruit són les conegudes bellotes, que són grans i de color marró. 

Olivera: És un arbre xicotet de fulles perennes. És molt longeu, és a dir pot viure molts anys. En molt bones condicions pot arribar a mesurar 15 metres. La seua corfa és fina i de color gris. El fruit d'aquest arbre són les olives, utilitzades principalment per a la producció d'oli.

Taronger : És un arbre fruiter de fulles perennes. Té una grandària mitjana però pot aconseguir els 13 metres d'altura. De la seua flor blanca, anomenada tarongina, naix el seu fruit : la taronja dolça. 

Llimera: És un arbre fruiter de fulles perennes i grandària xicoteta. Es cultiva principalment en el litoral mediterrani. De les seues flors, tarongines (igual que en el taronger),  naix el seu fruit: la llima. 

Les Palmeres:  Són arbres en la majoria de casos de molta altura. Les seues fulles típics són prou grans. Podem trobar un gran nombre i classes de palmeres, entre elles destaquen: la palmera datilera, la cocotera o la d'oli de palma.

Ametlers: És un arbre de fulla caduca. Pot aconseguir de 3 a 5 metres d'altura. El seu tija és llis, verd i a vegades groc. De la seua flor naix el seu fruit: l'ametla. L'ametla és molt usada en la rebosteria com a ingredient d'algunes postres típiques com el turró o el massapà. 

Timó: Es tracta d'una planta herbàcia aromàtica. El timó té molt usos entre ells s'usa en l'àmbit de la medicina i a nivell gastronòmic.

Fenoll: És una herba perenne. Pot aconseguir els 2 metres d'altura. Es cultiva per al seu ús en la cuina. Encara que és una herba cultivada , en la part de la costa mediterrània naix de manera silvestre. 

Romero: És una planta herbàcia aromàtica. Les seues fulles són perennes i pot arribar a aconseguir els 2 metres d'altura. S'usa principalment en la gastronomia. 

Àlbers o Xops: És un arbre de creixement ràpids i fulls molt simples. La seua fusta és usada sobretot en la indústria per a la construcció de mobles. El seu fruit és el barbamec. 

Olmos: És un arbre caducifoli, pot arribar a tindre una gran altura. El seu fruit són les sàmares.

 Agreta: És una planta que naix al voltant de certs arbres fruiters, com els tarongers. Les seues fulles són comestibles i s'usen sobretot per a cuinar.

Aquesta és una llista dels arbres més destacats i importants , però hi ha molts més

A continuació hi ha un video que pot facilitar-te aquestos continguts , és molt curtete però molt util!!!