dimecres, 22 de novembre del 2017

El medi ambient



 Ja hem vist l'important que són les plantes i arbres per a nosaltres. Entre una de les seues funcions més importants està la d'expulsar oxigen a l'atmosfera a través del procés de la fotosíntesi. Per esta raó i per moltes altres més hem de tindre la responsabilitat de cuidar i protegir el medi ambient. 

A continuació trobaràs una llista de les accions i actituds més importants que hem de dur a terme al llarg de la nostra vida per  aconseguir un equilibri amb el medi ambient i protegir així , entre altres coses, la desforestació de boscos per part del ser humà. 


1. Apagar la llum quan no siga necessària, i utilitzar sempre que podem la llum natural. A més de substituir les peretes per unes peretes de baix consum. Esta acció permetria baixar la nostra expulsió de carboni a l'atmosfera.

2. Atent a l'aixeta! . Hem d'apagar l'aixeta quan no la usem i intentar no obrir-la al màxim. L'aigua és un bé necessari per a viure, i cada vegada és més escàs a causa de la falta de pluges en la nostra zona. 

3. Reciclar. El reciclatge és una de les formes més destacades per a combatre el calfament global, ja que a través del reciclatge disminuïx la contaminació. Cada material té el seu contenidor específic d'un color diferent. 

4. Planta arbres i plantes en el teu jardí o contornada. Gràcies a les plantes l'efecte del calfament global és menor, perquè per  dur a terme la fotosíntesi agafen el diòxid de carboni present en l'atmosfera.

 5. Atenció amb la calefacció i l'aire condicionat!!! Abaixant un sol grau aconseguim abaixar el 5% de la contaminació. 

6. Usa menys plàstics. El gran ús que es fa dels plàstics hui dia provoca una gran contaminació en els nostres mars, rius i llacs. 

7. Usar el transport públic, la bicicleta o anar caminant. La contaminació dels cotxes , entre altres, es unes de les més perjudicials per a l'atmòsfera.




http://www.cokitos.com/game.php?id=3210

                ↾⇫
Un joc interactiu que tracta del reciclatge.

La deforestació



 El ser humà en les seues activitats econòmiques, en els seus assentaments, activitats industrials, i agrícoles necessita ocupar un territori. 
Any rere any, s'han anat talant milions d'hectàrees per a canviar els usos del sòl i extraure fusta per a nombroses aplicacions. És per això, que les selves tropicals i els boscos pluvials podrien desaparéixer completament d'ací a cent anys si continua el ritme actual de desforestació. 
A part de per a aconseguir paper, els motius de la tala d'arbres són molts. És cert que la majoria d'estos motius estan relacionats amb els guanys econòmics. 



En definitiva podríem dir que la desforestació és la utilització i pèrdua dels boscos per a altres fines com agrícoles, industrials o urbans. No tota la desforestació es produïx per culpa dels humans, a vegades, pot ser causada per processos naturals. Les inundacions, les erupcions volcàniques, els terratrémols, tsunamis i els focs són les principals causes naturals de la desforestació, però encara així, el 95% de la culpa de la desforestació és per culpa dels sers humans.








Les altres principals causes de la desforestació són: 

- Per a deixar terres disponibles per a la vivenda i la construcció d'urbanitzacions:
- Per a utilitzar la fusta per a crear articles comercials, com ara paper, mobles i cases.
- Per a crear ingredients que són molt apreciats com a articles de consum, com ara l'oli de palma, de la qual s'obté un oli vegetal.
- Per a crear espai per a ús agrícola i ramader,a causa del creixement excessiu de la demanda de producte.





Aquest video resume el contingut de la deforestació d´una manera lúdica i diferent.




Les parcs Naturals ( Comunitat Valenciana)



Parc Natural del Carrascar de la Font Roja


El Parc natural del Carrascar de la Font Roja va ser declarat parc natural el 13 d'abril de 1987 per la Generalitat Valenciana.
 Es troba en la comarca de la Foia d'Alcoi. A causa de les diferències climàtiques existents en el parc hi ha diversos ecosistemes. En les zones més fredes i humides del parc podem trobar el bosc caducifoli format per espècies com el roure xicotet, el fleix, l'auró, el teix o la moixera.
Una part molt important del parc es troba coberta per un bosc de carrasca, on apareixen de manera aïllada exemplars propis del bosc caducifoli junt amb un sotabosc, on destaca el timó i les seues diferents espècies. També és possible trobar zones cobertes per boscos de pi blanc degut a les repoblacions realitzades en zones degradades anteriorment cobertes per carrasques.





Sierra de l'Espaden


 El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del Sistema Ibèric que separa les conques dels rius Palancia al sud i Millars al nord. La serra es troba localitzada entre les comarques de l'Alt Palancia, Alt Millars i la Plana Baixa. Va ser declarat parc natural pel govern valencià el 8 d'octubre de 1998.
 Si per quelcom destaca este parc és per posseir la major massa de sureres de tota la Comunitat Valenciana.
 A més també està present tant formant masses forestals independents com acompanyant a les sureres el pi roig. També i de manera aïllada és possible trobar espècies com el roure martinenc, teix, grèvol, castany, auró, roure xicotet, avellaner o alborç. Un altre ecosistema digne de menció és el matojar, format per espècies com el bruc, ginebre o matapoll.




Parc natural El desert de les Palmes.

 Va ser declarat paratge natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989. Cremat diverses vegades 1985 i 1992 quedant com és evident poc bosc salvatge.
 La serra es troba localitzada en la comarca de la Plana Alta .
La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració a causa del greu incendi que ho va arrasar en 1992, a pesar d'això continua sent molt interessant. Destaquen la presència de la surera i la carrasca. De totes les maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborç, el llorer bord, el bruc, el matapoll, l'aladierno, el rusco, el ginebre, el llentiscle i per descomptat el margalló. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi roig i el pi blanc.






Parc natural de l'Albufera

 Va ser anomenat parc natural per la Generalitat Valenciana el 23 de juliol de 1986 .L'Albufera de València és una llacuna costanera amb unaprofunditat mitjana d'1 m. Situada en la costa mediterrània al sud de la ciutat de València. 
El conjunt de municipis que comprenen el territori del Parc natural de l'Albufera es dividix en quatre comarques, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l'Horta Sud i la Ciutat de Valencia.
 Les espècies vegetals que existixen en la Dehesa s'inclouen en les comunitats següents: dunes litorals, saladars, màquia i bosc mediterrani, i formacions palustres. 
La màquia i el bosc mediterrani està format per espècies arbòries i arbustives com el pi blanc, el tamariu, el llentiscle, el ginebre i el coscoll, a més de la murta, el timó, l'argilaga, el romer, la satureja i el margalló






Parc natural del Túria

 El conjunt mostra un paisatge dinàmic i variat amb una notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora. La decisió de protegir el davall Túria es va dur a terme l'any 2006, encara que la idea va sorgir de la societat civil fa més d'una dècada. 
El parc marca el límit septentrional de la pebrella, conserva diverses espècies característiques del bosc mediterrani, com algunes espècies d'orquídies, el llentiscle, la sarsa, l'arç negre, l'oliveret, i el comú pi blanc, el qual es troba en esta zona per les repoblacions realitzades fa uns 50 anys. 
En els marges del Túria queden xicotetes extensions de bosc de ribera, alguns xops, algun àlber i algun salze, encara que la majoria ha sucumbit a l'avanç de la canya comuna, la qual va ser introduïda pels àrabs.


Us pose el enllaç del Parc Natural del Turia perquè el video supere la duració per a penjarlo. 









Llistat d'arbres i plantes en la Comunitat Valenciana.

 

Encara que podem trobar un llistat infinit d'arbres y plantes en la nostra comunitat , les més destacades son les següents:

Pi: És un arbre de fulles perennes, pot aconseguir els 25 metres d'altura. El seu tronc és massís , de corfa grisa rogenca i té una copa irregular. És un arbre molt resistent a les sequeres. El seu fruit és la pinya xicoteta , de color marró. 

Surera: És un arbre de fulles perennes, té una grandària mitjana. La seua corfa és grossa i s'explota per a obtindre el suro. Alguns usos que té aquest suro és l'elaboració de taps de botelles de vi o xampany. 

Encina: Vulgarment se li coneix com a carrasca. És un arbre de fulles perennes i talla mitjana. La corfa és llisa i de color verd grisenc. El seu fruit són les conegudes bellotes, que són grans i de color marró. 

Olivera: És un arbre xicotet de fulles perennes. És molt longeu, és a dir pot viure molts anys. En molt bones condicions pot arribar a mesurar 15 metres. La seua corfa és fina i de color gris. El fruit d'aquest arbre són les olives, utilitzades principalment per a la producció d'oli.

Taronger : És un arbre fruiter de fulles perennes. Té una grandària mitjana però pot aconseguir els 13 metres d'altura. De la seua flor blanca, anomenada tarongina, naix el seu fruit : la taronja dolça. 

Llimera: És un arbre fruiter de fulles perennes i grandària xicoteta. Es cultiva principalment en el litoral mediterrani. De les seues flors, tarongines (igual que en el taronger),  naix el seu fruit: la llima. 

Les Palmeres:  Són arbres en la majoria de casos de molta altura. Les seues fulles típics són prou grans. Podem trobar un gran nombre i classes de palmeres, entre elles destaquen: la palmera datilera, la cocotera o la d'oli de palma.

Ametlers: És un arbre de fulla caduca. Pot aconseguir de 3 a 5 metres d'altura. El seu tija és llis, verd i a vegades groc. De la seua flor naix el seu fruit: l'ametla. L'ametla és molt usada en la rebosteria com a ingredient d'algunes postres típiques com el turró o el massapà. 

Timó: Es tracta d'una planta herbàcia aromàtica. El timó té molt usos entre ells s'usa en l'àmbit de la medicina i a nivell gastronòmic.

Fenoll: És una herba perenne. Pot aconseguir els 2 metres d'altura. Es cultiva per al seu ús en la cuina. Encara que és una herba cultivada , en la part de la costa mediterrània naix de manera silvestre. 

Romero: És una planta herbàcia aromàtica. Les seues fulles són perennes i pot arribar a aconseguir els 2 metres d'altura. S'usa principalment en la gastronomia. 

Àlbers o Xops: És un arbre de creixement ràpids i fulls molt simples. La seua fusta és usada sobretot en la indústria per a la construcció de mobles. El seu fruit és el barbamec. 

Olmos: És un arbre caducifoli, pot arribar a tindre una gran altura. El seu fruit són les sàmares.

 Agreta: És una planta que naix al voltant de certs arbres fruiters, com els tarongers. Les seues fulles són comestibles i s'usen sobretot per a cuinar.



Aquesta és una llista dels arbres més destacats i importants , però hi ha molts més

A continuació hi ha un video que pot facilitar-te aquestos continguts , és molt curtete però molt util!!!




dimarts, 21 de novembre del 2017

La vegetació en la Comunitat Valenciana


La flora i la vegetació de la Comunitat Valenciana és molt diversa .Segon les característiques de la zona on estiguem ens trobarem unes espècies o altres.




1. Boscos mediterranis



 Generalment la vegetació de la Comunitat Valenciana es caracteritza per tindre boscos mediterranis (1) amb arbres de fulla perenne. 
L'arbre més comú en aquestos boscos és el pi, encara que també trobem un gran nombre de sureres i alzines.







cultivades
2. Espècies cultivades ( taronger)


En les zones de sòl àcid, trobem espècies cultivades(2). 

Algunes d'aqueste espècies són: l'olivera, l'ametler, el taronger i la llimera. 











3. Sotabosc ( timó)




Quant al sotabosc (3) , destaquen plantes herbàcies i matolls com el timó, el romer i el fenoll.








4. Boscos de ribera


En les zones humides o zones que rodegen el llit d'algun riu o afluent, trobem boscos de ribera (4). 

Estos boscos estan formats principalment per àlbers, oms i xops.






5. Boscos degradats ( màquia)


Finalment podem trobar també molts boscos degradats (5) i alterats per l'acció de l'home. En aquestos  boscos apareix un arbust llenyós denominat màquia.

 Per a solucionar l'aparició d'aquest tipus d'arbust (màquia),el govern ha establit unes mesures de repoblació amb espècies no climàtiques ,com per exemple el pi

.



6. Flor ( agret)



Si ens centrem en les flors(6), una de les espècies,  autóctones més destacades es l'agret o agreta que creix al voltant dels tarongers encara que podem trobar moltes otres com les orquídies silvestres.








dilluns, 20 de novembre del 2017

Clasificació de les plantes



Actualment hi ha una gran varietat de plantes. Les plantes es poden classificar atenent a diferents criteris. Nosaltres prendrem tres grans criteris per a la seua classificació:

 1. Segons la seua dimensió 

 2. Segons la seua forma de reproducció. 

 3. Segons el seu tipus de fulles. 

1.Según la seua dimensió 

Segons la grandària i la rigidesa de les tiges i branques les plantes poden classificar-se en: 




A) Arbres →Són les plantes més gran. Hi ha de variades formes i grandàries. Posseïxen una única tija, dur i llenyós.
Hi ha arbres de fulls caduques, les perden a l'hivern per a evitar la congelació. I n'hi ha de fulles perenne, que renoven les seues fulles al llarg de l'any, sense perdre-les a l'hivern, per exemple el pi. Poden ser molt longeus.






B) .Arbustos→ Són vegetals més xicotets que els arbres. Les seues branques naixen en el sòl. Posseïxen unes quantes tiges, alguns llenyosos i altres no. Poden ser de fulles caduques o perenne. Hi ha una gran varietat d'espècies. Tenen una vida mitjana.




 C) Plantes herbàcies→ Són xicotetes plantes que sobreïxen a penes del sòl. El seu tija és blana i flexible. En general són de curta vida. Les herbàcies són cultivades per l'home amb diversos fins, com a aliment o adorn.






2. Segons la seua forma de reproducció.

Amb flor: Són la majoria de les plantes. Els òrgans reproductors es troba en les flors, i d'elles es formen les llavors i els fruits, que són els que servixen per a la reproducció. La floració pot ser molt variada, per única vegada en la vida, o per doble floració anual.


Amb flor ( tulipans)



Sense flor: La seua forma de reproducció és per mitjà d'espores. Les més conegudes són:
 les molses, falagueres i algues. 
Són els vegetals més antics, necessiten molta humitat, perquè les seues espores han de reproduir-se en l'aigua. 

Sense flor ( falagueres)



Sense flor ( molses)
Sense flor ( algues)











3. Segon les seues fulles

Es poden dividir en plantes de fulla caduca o plantes de fulla perenne. 


Fulla caduca: són aquelles plantes i arbres que perden part de les seues  fulles en certes èpoques de l'any , com a tardor i hivern. 



Arbre sense fulles ( caduca)
Arbre de fulla caduca.



Fulla perenne: són aquelles plantes i arbres que mantenen les seues fulles al llarg de tot l'any. Poden perdre algunes fulles madures però les noves creixen amb rapidesa.



Arbre de fulla perenne.



dimecres, 15 de novembre del 2017

La reproducció en les plantes


La reproducció en les plantes pot ser sexual (on intervé els òrgans reproductors ) o asexual (on intervenen una altra part de la planta com la tija).

A continuació explicarem els diferents tipus de reproducció, però ens centrarem sobretot en la reproducció sexual i l'òrgan femení que intervé (la flor) .

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

La reproducció sexual és aquella en què intervenen les flors. Les flors són els òrgans reproductors de les plantes. La majoria de les flors estan compostes de les parts següents:

- Els estams, són uns filaments amb unes bossa en el seu extrem en què es produïx el pol·len és l'òrgan reproductor masculí .

- El pisti,l és un filament més gros, en forma de botella. En el seu interior estan els òvuls, rodejant el pistil i els estams, hi ha unes fulles modificades i pintades, els pètals. El pistil és  l'òrgan reproductor femení.

- El conjunt de pètals formen la corol·la. Davall de la corol·la hi ha altres fulles més xicotetes, es diuen sèpals, que solen ser de color verd. El conjunt de sèpals formen el calze.

Algunes flors, com les roses, contenen tant l'òrgan reproductor masculí com el femení. 

Cal veure aquest video




La reproducció sexual es produïx per pol·linització , que es tracta del transport dels grans de pol·len. Este transport es dóna a través dels insectes , que porten el pol·len d'unes flors a altres o pel vent que arrossega els grans de pol·len.

Després de la pol·linització es produïxen canvis en la flor , els òvuls es transformen en llavors i la resta en el fruit. El fruit conté les llavors en el seu interior i les protegix. La llavor conté en el seu interior un embrió i les substàncies nutritives per a facilitar el seu creixement. Si la llavor arriba a un lloc amb les condicions de temperatura i humitat adequades, germina i apareix una nova planta."

LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL

En la reproducció asexual no intervenen les flors ni les llavors. En este tipus de reproducció intervenen altres parts de la planta:

- Estolons. Són tiges que es disposen horitzontalment. Quan entren en contacte amb el sòl, formen arrels i donen lloc a una nova planta. Ho trobem, per exemple, en els maduixerars.

- Rizomes. Són tiges, igual que els estolons, però subterranis. Es troben, per exemple, en algunes gespes.

 Tubèrculs. Són tiges subterrànies engrossida que emmagatzemen moltes substàncies nutritives. A partir d'ells es poden formar noves plantes. Un exemple és la creïlla".


dimarts, 14 de novembre del 2017

La nutrició en les plantes ( FOTOSÍNTESI)


La nutrició en les plantes es dóna a través de tres processos diferents : el transport de substàncies , la fotosíntesi i la respiració.

 1. El transport de substàncies : les plantes absorbixen l'aigua i les sals minerals del sòl a través de l'arrel (Sàvia bruta) . La sàvia bruta puja fins a les fulles a través de la tija. Una vegada en les fulles es du a terme el procés de fotosíntesi , és en este procés on la sàvia bruta es convertix en sàvia elaborada. Després, aquesta sàvia elaborada es distribuïx per tota la planta a través de diferents conductes interiors que té la planta.


2. La fotosíntesi : és el procés per mitjà del qual la planta produirà el seu aliment per a poder nodrir-se. Aquest procés es dóna gràcies a l'energia del sol que és captada per la clorofil·la que hi ha en les fulles. Aquesta energia del sol permet que la planta convertisca en sucres , matèria óganica i oxigen l'aigua i els minerals , que s'han absorbit del sòl a través de l'arrel i el diòxid de carboni de l'aire, que s'ha captat a través de les fulles. La planta utilitza els ensucres i la matèria órganica per a la seua nutrició i expulsa el oxigen innecessari. D'ací la importància de les plantes en la Terra , ja que gràcies a la fotosíntesi són una font d'oxigen."

    
FOTOSÍNTESI → CO2+H2O ( aigua) + LUZ ( solar) = Oxigen+ matèria orgànica.


3. La respiració: les plantes duen a terme el procés de respiració a la nit. Este procés és semblant al dels humans, perquè en ell la planta absorbix l’oxigen i expulsa el diòxid de carboni. Podem dir que respecte a l’atmosfera té l’efecte contrari a la fotosíntesi.