Parc Natural del Carrascar de la Font Roja
El Parc natural del Carrascar de la Font Roja va ser declarat parc natural el 13 d'abril de 1987 per la Generalitat Valenciana.
Es troba en la comarca de la Foia d'Alcoi. A causa de les diferències climàtiques existents en el parc hi ha diversos ecosistemes. En les zones més fredes i humides del parc podem trobar el bosc caducifoli format per espècies com el roure xicotet, el fleix, l'auró, el teix o la moixera.
Una part molt important del parc es troba coberta per un bosc de carrasca, on apareixen de manera aïllada exemplars propis del bosc caducifoli junt amb un sotabosc, on destaca el timó i les seues diferents espècies. També és possible trobar zones cobertes per boscos de pi blanc degut a les repoblacions realitzades en zones degradades anteriorment cobertes per carrasques.
Sierra de l'Espaden
El parc natural forma part d'una serra en els contraforts del Sistema Ibèric que separa les conques dels rius Palancia al sud i Millars al nord. La serra es troba localitzada entre les comarques de l'Alt Palancia, Alt Millars i la Plana Baixa. Va ser declarat parc natural pel govern valencià el 8 d'octubre de 1998.
Si per quelcom destaca este parc és per posseir la major massa de sureres de tota la Comunitat Valenciana.
A més també està present tant formant masses forestals independents com acompanyant a les sureres el pi roig. També i de manera aïllada és possible trobar espècies com el roure martinenc, teix, grèvol, castany, auró, roure xicotet, avellaner o alborç. Un altre ecosistema digne de menció és el matojar, format per espècies com el bruc, ginebre o matapoll.
Parc natural El desert de les Palmes.
Va ser declarat paratge natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989. Cremat diverses vegades 1985 i 1992 quedant com és evident poc bosc salvatge.
La serra es troba localitzada en la comarca de la Plana Alta .
La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració a causa del greu incendi que ho va arrasar en 1992, a pesar d'això continua sent molt interessant. Destaquen la presència de la surera i la carrasca. De totes les maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'alborç, el llorer bord, el bruc, el matapoll, l'aladierno, el rusco, el ginebre, el llentiscle i per descomptat el margalló. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi roig i el pi blanc.
Parc natural de l'Albufera
Va ser anomenat parc natural per la Generalitat Valenciana el 23 de juliol de 1986 .L'Albufera de València és una llacuna costanera amb unaprofunditat mitjana d'1 m. Situada en la costa mediterrània al sud de la ciutat de València.
El conjunt de municipis que comprenen el territori del Parc natural de l'Albufera es dividix en quatre comarques, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l'Horta Sud i la Ciutat de Valencia.
Les espècies vegetals que existixen en la Dehesa s'inclouen en les comunitats següents: dunes litorals, saladars, màquia i bosc mediterrani, i formacions palustres.
La màquia i el bosc mediterrani està format per espècies arbòries i arbustives com el pi blanc, el tamariu, el llentiscle, el ginebre i el coscoll, a més de la murta, el timó, l'argilaga, el romer, la satureja i el margalló.
Parc natural del Túria
El conjunt mostra un paisatge dinàmic i variat amb una notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora. La decisió de protegir el davall Túria es va dur a terme l'any 2006, encara que la idea va sorgir de la societat civil fa més d'una dècada.
El parc marca el límit septentrional de la pebrella, conserva diverses espècies característiques del bosc mediterrani, com algunes espècies d'orquídies, el llentiscle, la sarsa, l'arç negre, l'oliveret, i el comú pi blanc, el qual es troba en esta zona per les repoblacions realitzades fa uns 50 anys.
En els marges del Túria queden xicotetes extensions de bosc de ribera, alguns xops, algun àlber i algun salze, encara que la majoria ha sucumbit a l'avanç de la canya comuna, la qual va ser introduïda pels àrabs.
Us pose el enllaç del Parc Natural del Turia perquè el video supere la duració per a penjarlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada